Projecte AMICOPE (2021- 2023)

• El Projecte AMICOPE (Aptitude Multicomponent Intervention in the Community for frail Older People) és un assaig clínic aleatoritzat multicèntric que té com a objectiu avaluar l'efectivitat d'una intervenció grupal multicomponent per millorar i/o mantenir la salut autopercebuda i la capacitat intrínseca en persones grans que presenten algun grau de fragilitat. Aquest projecte s'emmarca dins de la col·laboració entre la Fundació Salut i Envelliment, Universitat Autònoma de Barcelona (FSIE-UAB) i el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), amb la participació d'altres centres d'atenció primària de Catalunya (Alt Urgell, Badalona, Baix Ebre, Reus i Ripollès). A Andorra, l'estudi està liderat pel Servei d'Envelliment i Salut.

• Objectius principals  

Avaluar si la intervenció AMICOPE millora o manté l'estat de salut autopercebut i la capacitat intrínseca en comparació amb l'atenció habitual. Analitzar l'efecte del programa sobre la mobilitat, la nutrició, l'estat d'ànim, la soledat, el suport social i la qualitat de vida.

• Metodologia

L'estudi segueix un disseny aleatoritzat controlat obert i pragmàtic, amb una mostra total de 212 participants, dels quals 24 corresponen al grup d'Andorra la Vella (12 al grup intervenció i 12 al grup control). Les persones participants són majors de 70 anys i presenten algun dèficit en els dominis de mobilitat, nutrició o psicològic detectats mitjançant el cribratge ICOPE.

Activitat física adaptada

Programa Vivifrail: exercicis de força, resistència, flexibilitat i equilibri

Educació nutricional

Hàbits alimentaris saludables, lectura d'etiquetes i visita pràctica a un supermercat

Component psicològic i social

Tècniques de relaxació, dinàmiques per reduir la solitud i identificació d'actius comunitaris

El programa té una durada de 12 setmanes, amb sessions setmanals grupals de dues hores i mitja. A més, s'inclouen sessions sobre autonomia personal, ús segur dels medicaments i estimulació cognitiva, amb un total de 24 hores de participació infermera i 32 hores de coordinació mèdica.

• Avaluació de resultats

Els resultats es mesuren a l'inici i al final de la intervenció mitjançant instruments validats com el SPPB (mobilitat), MNA (nutrició), GDS (estat d'ànim), LLFDI (autonomia), EQ-5D-5L (qualitat de vida) i escales de soledat i suport social (De Jong Gierveld i LSNS-R).
Impacte esperat: L'estudi pretén demostrar que les intervencions grupals multicomponents com AMICOPE poden millorar la salut autopercebuda, la funcionalitat i el benestar emocional, reduint la solitud i afavorint la cohesió comunitària.

Projecte PROFIT (2022-2023)

El Projecte PROFIT-AECC és un estudi multicèntric que té com a objectiu avaluar si un programa adaptat d'exercici físic pot millorar la funció física de persones grans amb diagnòstic oncològic, comparat amb l'atenció estàndard habitual.
L'estudi inclou 268 pacients oncològics de 65 anys o més, distribuïts en dos grups:

• Grup d'intervenció: 134 participants que realitzen un programa personalitzat d'exercici terapèutic durant tres i sis mesos
• Grup control: 134 participants que reben l'atenció estàndard sense programa específic d'exercici

La hipòtesi principal del projecte és que l'exercici adaptat pot millorar la condició física, la tolerància al tractament oncològic i la qualitat de vida dels pacients abans i després del tractament específic, afavorint una millor recuperació funcional i reduint complicacions associades.

Entitats participants

Parc Sanitari Pere Virgili -  Institut de Recerca Vall d'Hebron (VHIR), promotor de l'estudi

Complexe Hospitalari de Navarra i NavarraBioMed

Servei d'Envelliment i Salut (SAAS) - Coordinació local

Els resultats preliminars apunten que l'exercici físic supervisat pot reduir la fatiga, millorar la força muscular, la mobilitat i la qualitat de vida de les persones grans amb patologia oncològica.
El PROFIT constitueix una línia pionera d'integració entre geriatria, oncologia i exercici terapèutic, i aporta una base científica per desenvolupar programes onco-geriàtrics personalitzats dins del sistema sanitari andorrà.

Projecte d'assistents de veu i tecnologies digitals en la unitat de convalescència (2022-2023)

Avaluació de la utilitat dels assistents de veu en la millora del benestar i la funcionalitat de pacients geriàtrics hospitalitzats a la unitat de convalescència del servei Envelliment i Salut. 

El Projecte Assistents de Veu és un estudi pilot de recerca aplicada liderat per Andorra Recerca i Innovació, amb la participació del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), a través del Servei d'Envelliment i Salut, i l'empresa YASYT Robotics, especialitzada en el desenvolupament de solucions de robòtica assistencial i intel·ligència artificial per a entorns sanitaris.

Objectius específics

Durada: 12 mesos (maig 2022 3 maig 2023)

• Lloc: Unitat de Convalescència del Servei d'Envelliment i Salut
• Mostra: 100 pacients ingressats
• Criteris d'inclusió: absència de demència, ingrés a convalescència i consentiment informat
• Dispositius: 10 unitats Alexa Echo Show 8 instal·lades en habitacions i 1 dispositiu addicional per a ús professional (sala d'infermeria)  Tipus d'estudi: prospectiu, quasi-experimental, voluntari i gratuït  Els dispositius incorporen diferents mòduls de serveis, orientats tant a pacients com a professionals:
• Per als pacients: orientació, hàbits d'hidratació, relaxació, espiritualitat, entreteniment i control d'entorn.
• Per als professionals: seguiment emocional, registre de dades, comunicació interna, avís a infermeria, i formació en educació sanitària.

Variables avaluades

Guany funcional (Índex de Barthel), Mobilitat i rendiment físic (SPPB), Nutrició (MNA-SF), Cognició (MoCA), Força muscular (Handgrip), Qualitat de vida (EQ-5D), Eficiència rehabilitadora i estada mitjana, Enquestes de satisfacció per a pacients i professionals.

Resultats esperats:

Projecte PREDISC -  SUDOE 

Iterreg (2025-2026)

Objectius específics

• Identificar els subgrups de pacients que més es beneficien de la intervenció (fràgils, amb discapacitat, deteriorament cognitiu o desnutrició) Analitzar l'efecte de l'exercici en la capacitat funcional i cognitiva durant i després de l'hospitalització
• Avaluar la seva incidència sobre la polifarmàcia i la iatrogènia farmacològica
• Determinar els efectes en la qualitat del son i la qualitat de vida
• Analitzar l'impacte en la reducció de reingressos, institucionalització i costos assistencials

Metodologia i disseny

Assaig clínic aleatoritzat en quatre centres europeus:

Hospital Universitario de Navarra (NavarraBioMed-UPNA, Espanya)

Unidade Local de Saúde Baixo Mondego (ULSBM, Coimbra, Portugal)

Centre Hospitalier Universitaire de Toulouse (CHU-T, França)

Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS, Andorra) - Servei Envelliment I Salut

Mostra total: 296 pacients hospitalitzats g75 anys (74 d'Andorra, 37 grup intervenció i 37 grup control).

Els participants del grup d'intervenció realitzen un programa d'entrenament físic multicomponent supervisat durant la seva hospitalització:

• Durada: 437 dies consecutius
• Freqüència: 30345 minuts diaris
• Contingut: exercicis de força (tren superior i inferior), equilibri i marxa, adaptats a la condició funcional de cada pacient
• Supervisió: professionals sanitaris i especialistes en exercici físic del Servei
• Després de l'alta, els pacients reben pautes personalitzades d'exercici domiciliari i recomanacions nutricionals, amb seguiment als 30 i 90 dies per avaluar la persistència dels beneficis.

Variables i instruments de mesura

S'avaluen canvis en: Capacitat funcional (Índex de Barthel, SPPB), Funció cognitiva (MMSE, Trail Making Test A), Estat d'ànim (GDS-15), nutrició (MNA-SF), qualitat de vida (EQ-5D), qualitat del son (SATED) i sarcopènia (SARC-F), Força muscular (Handgrip test, 1RM press de cames i pit).

Anàlisi i resultats esperats

L'estudi utilitza models estadístics multivariants i anàlisis de mesures repetides per comparar resultats entre grups i avaluar la sostenibilitat dels efectes a curt i mig termini.
S'espera que el programa d'exercici multicomponent redueixi la pèrdua funcional i cognitiva associada a l'hospitalització, disminueixi el risc de reingrés i institucionalització, millori la qualitat de vida i el son dels pacients, i redueixi la polifarmàcia i la iatrogènia farmacològica.